Parlar en públic és fàcil si saps com

Errors que hem d'evitar
L'expert en oratòria Agustín Rosa recull a Hablar bien en público es posible, si sabes cómo , els errors que hem d'evitar.
Parlar amb les mans a la butxaca
Beure aigua constantment
Caminar d'un costat a l'altre i mostrar tics
Deixar el pes del cos sobre una cama
Estar de braços i cames plegades
Fer soroll amb el bolígraf o amb la boca
Revisar contínuament els apunts
Jugar amb la polsera, el rellotge o l'anell
Tocar-se els cabells o rascar-se constantment
El mètode Picó per parlar en públic
El periodista Alfred Picó imparteix des de fa 20 anys cursos sobre tècniques per parlar en públic. Les recull a El mètode Picó per parlar en públic . Aquestes en són algunes:
Discurs assajat, aplaudiment assegurat. Hem de sortir a l'escenari amb el text ben après. No cal memoritzar-lo però si volem que tingui èxit, hem d'assajar-lo. Amb quatre vegades n'hi ha prou. Els tres primers cops són per fer proves i el quart s'ha de fer unes hores abans del parlament. Hem de fer l'assaig d'una tirada.
La xuleta, una assegurança de vida. El 90% de les persones es posen nervioses quan han de parlar en públic. No és un inconvenient, si ho sabem controlar. En tot cas, és aconsellable portar a la butxaca un resum del discurs. Si ens perdem, només caldrà revisar la xuleta i veure el següent apartat que hem de tocar.
La tècnica per superar la por a les mirades. Una tècnica és imaginar-nos que tots els espectadors s'han adormit. Això seria un desastre! Per tant, la mirada del públic ens indica que tot va bé i la gent està interessada. Que ens mirin és motiu de satisfacció: et fan cas.
PowerPoint
Hem d'anar amb cura en l'ús del PowerPoint per evitar ser-ne dependents. Si l'utilitzem, hem d'evitar l'excés d'efectes i animacions, l'excés de contingut per transparència i les fonts de text amb colors poc visibles. També hem d'intentar no utilitzar imatges de baixa qualitat ni cometre errades d'ortografia, així com tampoc utilitzar abreviatures sense explicar-ne el significat.
Transmetre emocions
"Abans de fer un discurs, hem de preguntar-nos què volem transmetre", diu Picó. Volem emocionar? Fer riure? ¿Crear polèmica? Si volem provocar alegria, el discurs ha de ser entusiasta, àgil, amb poques pauses i veu potent i ser actius. Per transmetre tristesa, hem de fer un discurs serè, amb pauses, amb veu tranquil·la i moviments pausats. "Si ens costa, sempre podem imaginar que som actors i que estem fent un paper", afegeix Picó.
¿I si ens quedem en blanc?
Agustín Rosa proposa uns quants trucs per si ens quedem en blanc. El més directe és fer interaccionar el públic fent una pregunta o fer un exercici pràctic. Una altra opció és resumir breument el que s'ha explicat fins llavors o explicar una anècdota. En tot cas, no ens ha de fer por el silenci: les pauses són importants perquè el missatge arribi al seu destinatari, assegura Rosa.
Presentació d'èxit
Una presentació en públic requereix sintetizar i seleccionar. El temps que ens donen per parlar normalment és limitat i s'han de triar les idees força i convertir-les en missatges claus. No hem d'aspirar a transmetre més de 3 o 4 idees fonamentals. S'han d'ordenar els continguts de manera lògica i dissenyar el discurs des de la presentació fins als agraïments. Hem d'intentar deixar empremta en els receptors amb un estil propi i dialogar amb el públic. No et limitis a parlar per a tu, fes referència al públic i controla el temps. Són els consells que dóna Teresa Baró al seu llibre Parlar i convèncer.
De pel·lícula
Sempre podem agafar idees o inspirar-nos en pel·lícules que contenen discursos dignes d'escoltar. Alfred Picó n'ha seleccionat uns quants: el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador (passa de l'actitud reflexiva a la categòrica), el discurs de William Wallace als seus soldats a Braveheart (utilitza paraules profundes com per exemple llibertat , mort i vida ) o el discurs del general Màximus a Gladiator (fa servir l'estratègia de l'humor).
Interactuar amb el públic
"Els discursos en una sola direcció ja han passat a la història", explica Alfred Picó. Hem d'afavorir la participació del públic, ja que no només farà que la xerrada sigui més entretinguda, sinó que així, a més, el conferenciant es treu pressió de sobre. Picó proposa algunes tècniques:
Alçar la mà. Començar la xerrada demanant la participació del públic ajuda a escalfar l'ambient. La tècnica "que alcin la mà tots aquells que..." sempre funciona perquè és fàcil. També podem llançar una pregunta senzilla a l'aire per crear ambient de complicitat.
Que surti un voluntari. Així aconseguim que totes les mirades s'allunyin de nosaltres i podem aprofitar per repassar els apunts.
Esbrinar els gustos del públic. Preguntar al públic i anotar les respostes en una pissarra ajuda el conferenciant a orientar la xerrada cap als interessos del públic.
http://m.ara.cat/premium/Parlar-public-facil_0_1000699955.html